de
juliol
2010
[LA IMPORTÀNCIA DEL PROCÉS]
Etiquetes: P.T., Procés 8 han reflexionat amb mi
I ara que el considerava conclós va notar una sensació de buidor i tristesa quan ell esperava una gran satisfacció.
El que no havia tingut en compte era que sovint té més valor la realització de la feina que no el resultat d’aquesta, el camí que el final del camí, el misteri que la resolució del misteri (com va dir Borges)...
I aquest deuria ser el cas, tal vegada.
(Detall de "La creació" de Michelangelo Buonarroti)
8 han reflexionat amb mi:
Poeta trist.
És cert, el que importa és el camí, com el viatge a Itaca (i si pel camí, de tant en tant, ens trobem alguns fruits saborosos, millor :).
Anava a dir poeta trist abans de veure els vostres comentaris, però veig que noves flors ja m'ho ha "robat" jeje... si se m'acut algun adjectiu més i torno...
Ja! poeta taciturn,
Que és un poeta sembla evident...l'adjectiu? jo no crec que sigui trist ni taciturn..., massa fàcil ja que apareix la paraula tristesa...mmmmm, ai, no ho sé...
respecte al contingut de l'escrit, n'estic ben d'acord, sovint l'important és el camí, tot i que ho oblidam sovint...poeta tossut?
Sí, Novesflors, és un poeta trist. Massa fàcil, no, Vida? I és que hui em sentia magnànim i no us volia fer treballar molt. Ho sent Natàlia, has encertat també però qui més corre...
Sobre el contingut, jo també pense que cal assaborirel moment tangible abasns que un possible final desconegut.
Salut.
Fe d'errates:
assaborirel--- assaborir el
abans---- abans
Ja hi tornem...., un altre que em pren la medalla!!!!! jajajjaja
Fes-me un truc quan pengis el post i així seré la primera en contestar :)
Natàlia, demà per la vesprada posaré una altra entrada.
Salut
Publica un comentari a l'entrada
Han reflexionat amb mi...