EL GABINET DEL DOCTOR CALIGARI

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris P.T.. Mostrar tots els missatges

[PREGUNTES SENZILLES: RESPOSTES COMPLICADES]

Etiquetes: P.T., Preguntes, Respostes, Zbigniew Herbert Enviat per Calpurni 2 han reflexionat amb mi

Les preguntes d'aprença senzilla

exigeixen respostes complicades.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Despres de llegir aquests versos de Zbigniew Herbert, al llibre Informe des de la ciutat assetjada, el Poeta Trist començà a fer-se preguntes senzilles i, efectivament, les seues pròpies respostes van ser complicades, tant que algunes no en podia repondre-se-les.

Pensà: qui pot respondre senzillament preguntes com:

Com va?

I la família?

Què penses fer?
Com és la teua dona?

A qui penses votar?

Demà què faràs?

[IL·LUSIÓ]

Etiquetes: B.I., I·lusió, P.T. Enviat per Calpurni 4 han reflexionat amb mi

El Poeta Trist va decidir un dia unir-se a la moda del “Bookcrossing” i va alliberar un dels exemplars del seu llibre “La vastitud de l’esperit” que acabava de ser publicat. El va deixar en un seient d’una estació del metro. Dins, a la primera pàgina, va escriure una nota demanant a qui l’agafara que el llegira amb atenció i el tornara a deixar en qualsevol lloc concorregut; també va demanar que, si volia, l’enviara les impressions sobre la lectura i anotà la seua adreça.

B.I. va asseure’s al damunt del llibre i va notar quelcom estrany que li molestava, es va alçar, va agafar el llibre, el va llançar sobre les vies i va tornar a asseure’s còmodament al banc.

En sa casa, el Poeta Trist, il•lusionat, imaginava els recorreguts que estaria fent el seu llibre i esperava pacientment l’arribada d’algun comentari.

(Imatge presa de la xarxa retocada per mi)

[LA IMPORTÀNCIA DEL PROCÉS]

Etiquetes: P.T., Procés Enviat per Calpurni 8 han reflexionat amb mi

P.T. havia treballat durament en el seu últim llibre titulat “La vastitud de l’esperit”. Havia meditat la seua realització durant molts anys; havia corregit innumerables vegades innumerables versos; havia polit fins l’extenuació el seu contingut...

I ara que el considerava conclós va notar una sensació de buidor i tristesa quan ell esperava una gran satisfacció.

El que no havia tingut en compte era que sovint té més valor la realització de la feina que no el resultat d’aquesta, el camí que el final del camí, el misteri que la resolució del misteri (com va dir Borges)...

I aquest deuria ser el cas, tal vegada.

(Detall de "La creació" de Michelangelo Buonarroti)