de
juliol
2010

[DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA]

Etiquetes: , , Enviat per Calpurni 11 han reflexionat amb mi

Quan Berekonovski acabà la seua direcció del "Concert per a piano i orquestra n. 1 en si bemol menor, opus 23", que va ser escrit pel compositor Piotr Ilich Chaikovski, tota la gent que estava a la sala es va alçar enardida i va aplaudir amb gran emoció. Només S.I. va restar assegut i va fer xiulets molt molest per aquesta actuació.
El veí de seient, S.F., en adonar-se el va recriminar:
-No entenc el que està fent vostè. Berekonovski ha fet una direcció sublim del concert de Chaikovski i no crec que meresca de cap manera els seus insults.
S.I., molt més irritat, va redoblar els seus xiulits i va dir a S.F.:
-Vosté estaria fent el mateix si sabera de quina manera tan horrible ha tractat els sues músics abans de començar el concert, durant els assajos.
S.F. comentà tranquilamnet:
-Doncs encara hauria d'aplaudir vosté més ja que els músics no estarien motivats i Berekonovski ha sabut traure d'ells tot el millor.
(Imatge no identificada presa de la xarxa)