 |
| (“L'enyorança” (1940) – René Magritte |
Quan l’Emigrant D. enyorava l’afecte de la família que havia deixat al seu país, simplement recordava les imatges de l’aeroport en què les persones rebien amorosament els seus familiars i es consolava pensant que, malgrat la idea general que el món està ple d’odi i rancor, tot era envoltat per un esperit d’amor i d’afecte. Després mirava tendrament la fotografia dels seus i se li escapava una llàgrima dels ulls.  |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
L’Emigrant D., mentres netejava en la botiga de modes en què treballava, va desitjar per un moment canviar la seua vida per la de la Xica G. que en eixe moment entrava a comprar roba però després de reflexionar per uns segons va concloure que possiblement la vida de la Xica G. potser no era tan perfecta com ella va creure en un primer moment. Després d’un llarg sospir va continuar agranant el sòl amb una certa tranquil·litat personal. |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi) |
P.F. pensava que era superior als altres. Havia arribat a posseir cert poder i les seues decisions afectaven a gran nombre de persones. Feia temps que veia les coses des d’un altre punt de vista. Sentia que era molt necessari, que la seua importància com a persona era evident. 
Medalla d’Or:
Medalla de Plata:
Medalla de Bronze:
4t lloc:
5é lloc:
.JPG)
6é lloc i Premi a la participació:
