[ENYORANÇA]
Etiquetes: E.D., Enyorança, Magritte 5 han reflexionat amb mi
Quan l’Emigrant D. enyorava l’afecte de la família que havia deixat al seu país, simplement recordava les imatges de l’aeroport en què les persones rebien amorosament els seus familiars i es consolava pensant que, malgrat la idea general que el món està ple d’odi i rancor, tot era envoltat per un esperit d’amor i d’afecte. Després mirava tendrament la fotografia dels seus i se li escapava una llàgrima dels ulls.
 |
| (“L'enyorança” (1940) – René Magritte |
Quan l’Emigrant D. enyorava l’afecte de la família que havia deixat al seu país, simplement recordava les imatges de l’aeroport en què les persones rebien amorosament els seus familiars i es consolava pensant que, malgrat la idea general que el món està ple d’odi i rancor, tot era envoltat per un esperit d’amor i d’afecte. Després mirava tendrament la fotografia dels seus i se li escapava una llàgrima dels ulls.
Medalla d’Or
Medalla de Plata: 
5é lloc:.JPG)
6é lloc i Premi a la participació
5 han reflexionat amb mi:
Emigrant desarrelada.
emigrant desfavorida
Novesflos, Pilar, l'adjectiu no és ni desarrelada ni desfavorecida. He de dir que Pilar s'ha acostat un poc.
Salut.
Desil·lusionada?
Assur, benvingut al Gabinet.
No és Desil·lusionada.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada
Han reflexionat amb mi...