EL GABINET DEL DOCTOR CALIGARI

PAUSA

2012-01-12T23:33:00.000+01:00

Com no vull tancar el blog i ara m'és impossible atendre'l com toca, el deixe en pausa fins que canvien les circumstàncies. No és un comiat, és un "torne de seguida, quan puga".

El doctor caligari

C@TS

2011-10-12T23:28:00.000+02:00

L'enhorabona a tots els guanyadors (i a tots els nominats) !!!
Ací podeu saber qui són:

NOU JOC

2011-09-11T01:25:00.000+02:00

En breu s'iniciarà el 2n Joc del Gabinet del Doctor Caligari. El funcionament és paregut al primer però només caldrà endevinar la paraula que identifica el personatge, no dos com abans (per tant el joc s'acabarà abans). He triat un quadre religiós de Hyeronimus Bosch. Algunes expressions dels personatges són paregudes, però caldrà detectar certes variacions, pel gest i pels escrits.

Animeu-vos a participar.

El Doctor Caligari

ATAC

2011-09-05T00:06:00.001+02:00

El Senyor Melancòlic, als moments actuals, se sentia molt identificat amb la següent opinió de Franz Kafka:

"És evident que estic sent atacat tant per l'esquerra com per la dreta, per enemics massa poderosos i no puc fugir ni cap la dreta ni cap l'esquerra".

ALTRA VISITA DEL PAPA!!!

2011-08-15T23:29:00.001+02:00

"Preferisc l'aire condicionat al Papa".

Woody Allen
en la seua pel·lícula Desmuntant a Harry.

JOC : [RICS/POBRES]

2011-08-12T00:31:00.005+02:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La següent citació literària pertany a una novel·la clau de la literatura catalana:

"... Des del primer dia que els anuncio que sense els rics els pobres no poden viure i que tots aquests automòbils amb què es passegen els manyans i els paletes, els cuiners i els camàlics, els hauran de tornar omplint mesures de sang".

En aquest temps de crisi, de confusió, d'indignats, de revoltes i protestes adquireix actualitat.

El joc consisteix a endevinar el títol de l'obra i l'autor.

(Seran facilitades pistes en dies successius).

1a Pista: L'autor no és autor, és autora.
2a Pista: La novel·la en recrea dos moments crucials de la història d'Espanya: la II República i la guerra civil espanyola.
3a Pista: La novel·la va ser escrita entre febrer i setembre de 1960.

SOLUCIÓ: "LA PLAÇA DEL DIAMANT" de Mercè Rodoreda

C@TS

2011-08-10T01:17:00.000+02:00

Aquest bloc ha estat nominat als premis C@TS 2011, secció entreteniment.

MOLTES GRÀCIES

[PENSAR]

2011-08-07T00:41:00.000+02:00

(Imatge presa d'ací)

El Filòsof Frustrat va llegir aquest passatge del llibre Siddharta d'Hermann Hesse:

Li va lliurar una fulla i un llapis. Siddharta escrigué i li la tornà.

Kamaswami va llegir:

"Escriure és bo, pensar és millor. La intel·ligència és bona, la paciència és millor".

A partir d'aquest moment el F.F. decidí pensar pacientment.

DE MOLINER CANVIARÀS...

2011-07-27T21:04:00.000+02:00

De moliner canviaràs i de lladre no t'escaparàs...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POLÍTICS

2011-07-08T22:42:00.001+02:00

(Imatge presa d'ací)

Dedicat a la classe política que tan bé sap aprofitar la nostra estultícia.

DIA DE LES FORCES ARMADES

2011-05-29T19:39:00.000+02:00

El Vell Decebut sempre escolta la cançó "La mauvais réputation" de Georges Brassens el dia de les forces armades.

DEMOCRÀCIA REAL, JA!

2011-05-21T00:22:00.000+02:00

El Senyor Irritat ha volgut sumar-se als moviments per una democràcia real ja.

(És veritat que ho ha fet d'una manera poc ortodoxa, però cal comprendre-lo, està INDIGNAT).

[ORGANITZACIÓ]

2011-05-16T23:40:00.000+02:00

(Retrat de Brecht fet per Michael Mathias Prechtl)

El senyor K. va dir en certa ocasió: "El pensador no utilitza cap llum de més, cap tros de pa de més, cap pensament de més".
Històries del Senyor Keuner. Bertolt Brecht. 3 i 4 Edicions.

[INTELIGÈNCIA]

2011-05-07T21:15:00.002+02:00

(Graffiti en una paret de Florència, curiosament en castellà)

Enfront d'aquest graffiti, el Filòsof Frustrat va imaginar quantes persones intel·ligents hi hauria darrere de les cares que veia continuament i quantes d'elles no havien tingut l'oportunitat de reflectir tota aquesta bellesa.

[AMOR]

2011-04-23T18:56:00.000+02:00

(Grafitti en una paret de Granada)

La Xica Taciturna va veure aquest escrit en una paret i va plantejar-se altres preguntes relacionades amb l'amor:

Es pot viure sense amor?
Es pot viure només que amb amor?
Es pot viure de l'amor?
Es pot viure de records d'amor?
...

[PAÍS]

2011-04-21T20:54:00.000+02:00

Ja té anys aquest acudit gràfic de EL PERICH

[LLEGIR]

2011-04-18T23:33:00.001+02:00

El Dr. Caligari ha rebut per correu electrònic aquesta imatge. Immediatament ha buscat un esportista per a dir-li que faça el favor de llegir. No li ha costat molt trobar-lo.

[PREGUNTES SENZILLES: RESPOSTES COMPLICADES]

2011-04-11T00:30:00.001+02:00

Les preguntes d'aprença senzilla

exigeixen respostes complicades.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Despres de llegir aquests versos de Zbigniew Herbert, al llibre Informe des de la ciutat assetjada, el Poeta Trist començà a fer-se preguntes senzilles i, efectivament, les seues pròpies respostes van ser complicades, tant que algunes no en podia repondre-se-les.

Pensà: qui pot respondre senzillament preguntes com:

Com va?

I la família?

Què penses fer?
Com és la teua dona?

A qui penses votar?

Demà què faràs?

[POLÍTICS]

2011-04-08T22:17:00.000+02:00

Dedicat al Polític Fatu:

"Els polítics i els bolquers cal canviar-los ben sovint..."
George Bernard Shaw
Per les mateixes raons, caldria afegir.

[MÓN FUTUR]

2011-04-06T00:06:00.001+02:00

On ha pogut escoltar o llegir el Filòsof Frustrat aquesta sentència?

"El problema no és quin món futur anem a deixar als nostres fills, sinó quins fills anem a deixar al món futur".

(Bargalló. Imatge presa d'ací)

[ÒPERA vs DANSA]

2011-03-31T23:46:00.001+02:00

(Autor: Pawla Kuczynskiego)

El Senyor Melàncòlic no sap si decidir-se per l'òpera o per la dansa. Ho pensa molt i definitivament es decideix per les dos. Per què no?

[ISPANSI vs TORRENTE 4]

2011-03-19T18:25:00.004+01:00

Dos estrenes recents.

Racaptació de la pel·licula Torrente 4: Més de 4.000.000 d'euros.

Recaptació de la pel·lícula Ispansi: Sort si arriba a 300.000 euros.

El Senyor Conseqüent es va fer aquestes consideracions:

1. És evident que tira molt més el cinema "chusco" que el cinema dels sentiments.

2. És evident que la indústria està per guanyar diners, no per a oferir bones produccions.

3. És evident que pensar no és un bon exercici per a una gran quantitat de gent (costa menys riure un pet que assumir una realitat).

4. És evident que el públic tenia un previ coneixement de l'estrena de Torrent 4 per la gran campanya publicitària que s'ha fet i que el pressupost de Carlos Iglesias per a publicitat ha estat ben escàs.

5. És evident que, encara que les dos pel·lícules hagueren contat amb el mateix pressupost per a publicitat, a recaudació haguera canviat ben poc.

6. És evident que la gent haguera passat de pensar.

7. ...

Arribat a aquest punt, el senyor Conseqüent entrà en una espiral del pensament del que li costà eixir unes quantes hores.

EN PREPARACIÓ

2011-03-13T23:19:00.000+01:00

Ha finalitzat el primer joc del Doctor Caligari. Ara, aquest es troba preparant el proper joc amb nous personatges. Això no és un comiat. Continuarà publicant escrits sobre allò que li passe pel cap mentre ultima el joc. En acabar la preparació anunciarà oportunament l'inici del nou joc.

Moltes gràcies a totes i tots els que heu participat en aquest llarg joc.

El Doctor Caligari espera que participeu en el pròxim.

PREMI 1r LLOC: CARME

2011-03-08T00:09:00.000+01:00

Com a premi tres coses:

1. La inevitable medalla d'or.

2. Un aforisme sobre la constància, la que has demostrat en el joc:

“La constància és el complement indispensable de totes les altres virtuts humanes”. Giuseppe Mazzini

i 3. Unes roses que vaig fotografiar ara fa més de vint-i-cinc anys i que han estat dormint durant tot aquest temps esperant, potser, aquesta oportunitat per a tornar a la vida de nou. Un bon destí per a una imatge adormida.

PREMI 2n LLOC: NOVESFLORS

2011-03-03T23:53:00.004+01:00

Primerament la corresponent medalla:

I després el regal:

Sobre un món de colors,

pensaments.

Sobre un món de sensacions,
noves flors.

(Muntatges a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)

PREMI 3r LLOC: RICDERIURE

2011-02-26T22:29:00.000+01:00

Ací tens la teua medalla de bronze.

Aquest és el teu regal:

"Un gran somriure és un bell rostre de gegant".

Charles Baudelaire

I aquest en un regal per a la teua mascota;

PREMI 4t LLOC: X.T.

2011-02-21T20:21:00.001+01:00

La participant anònima, X.T. , realment és S.P.T. (continua sent anònima). Es tracta de l'alumna del Professor Optimista a la que fa referència aquest post. Ella sap el motiu d'aquests regals. Als altres els diré que les ales tenen a veure amb una obra de teatre escolar, l'edifici exagonal amb un relat preciós que ella ha escrit i el llibre, amb els seus estudis.

(Imatges no identificades preses de la xarxa.)

PREMI 5é LLOC: NATÀLIA

2011-02-17T23:13:00.000+01:00

Natàlia, et deixe aquest sol que he agafat aquest matí per al teu bloc .

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I aquest os per a la teua gosseta.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PREMI 6é LLOC: VIDA

2011-02-14T22:23:00.000+01:00

Aquest és el regal per a Vida, 6a classificada, premi a la participació:

La derrota tiene una dignidad que la victoria no conoce.

Jorge Luis Borges

I aquest és el regal per al teu(a) gat(a):

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PROCLAMACIÓ OFICIAL DELS GUANYADORS DEL JOC

2011-02-11T00:05:00.000+01:00

CLASSIFICACIÓ FINAL

Medalla d’Or: Carme de Col•lecció de Moments........… 24 encerts

Medalla de Plata: Novesflors ................................ 11 encerts

Medalla de Bronze: Ricderiure de ricderiure bloc......... 5 encerts

4t: X.T. (S.P.T.):..................................................5 encerts

5é: Natàlia de Xim xim d'historietes......................... 3 encerts

6é: Vida de Travelant amb les roses.........................2 encerts

Als propers dies aniré penjant els premis per als guanyadors. Cadascú que agafe el seu.

P.F.

2011-02-07T22:26:00.001+01:00

Del Polític Fatu només podem mostrar una mitja cara en la que destaca el nas. Hi ha una figura femenina nua a la que mira, libidinosament? el nostre personatge.

EL NAS

D.A.

2011-02-05T20:30:00.000+01:00

La cara de la tan buscada Dama Anònima forma part d'una figura femenina nua d'esquenes. A partir de 1936 Grosz comença a pintar quadres de temètica i figuració menys àcida. Aquest quadre pertany a aquesta època.

NU DEMPEUS (1938)

E.D.

2011-02-03T22:16:00.000+01:00

Aquest quadre de l'última època de Grosz (va morir en 1959 en caure's per l'escala quan estava embriac) conté l'Emigrant Desafortunada que apareix entre altres personatges amb mirades perdudes. Uns personatges que, malgrat l'escenografia de festa del voltant, apareixen com a tristos.

UNA MIRADA AL NEGRE (1952)

X.T.

2011-02-02T13:47:00.000+01:00

La Xica Taciturna apareix en un quadre que no és de Grosz, és d'Edward Hopper. Aquest pintor nord-americà, coetani de Grosz, sovint va reflectir al seus quadres situacions de soledat com la que ací es mostra.

Automat, 1929

S.A.

2011-02-01T10:42:00.000+01:00

El senyor sense cara, el nostre Senyor Anònim, es troba al quadre de 1920 Sense Títol. Ben podria ser també una dona. Es tracta d'una figura metafísica a l'estil de les pintades per De Chirico.

SENSE TÍTOL (1920)

X.G.

2011-01-30T13:30:00.000+01:00

La Xica Glamurosa apareix al quadre El restaurant fet per Grosz a l'any 1928. És l'únic personatge que té trets suaus, la resta es presenten amb expresions exagerades, prepotents.

EL RESTAURANT (1928)

X.A.

2011-01-29T23:22:00.000+01:00

El Xic Agresiu hauria de ser, com no, un boxador. Ací al quadre de Grosz està representat el boxador Max Schmeling. Va ser campió del món dels pesos pesats.

EL BOXADOR MAX SCHMELING (1926)

ÚLTIM PERSONATGE

2011-01-25T00:05:00.000+01:00

La Dama A. és l'últim personatge per endevinar. Amb ell s'acaba el joc. És evident que, des de fa temps, hi ha una guanyadora: Carme.

Com cal acabar el joc us done algunes pistes sobre el personatge.

1. El congnom té 7 lletres.

2. El personatge té un germà bessó.

3. Ha aparegut en diferents escrits i en diferents actituds d'acord amb el seu cognom.

4. Sempre us he dit que era més fàcil del que pensàveu.

5. La imatge és molt més aclaridora que les paraules.

6. Aquests són els adjectius que heu dit i no han estat encertats:
Abandonada, abusada, acompexada, activista, adinerada, agosarada, ajaguda, alelada, alliberada, amable, amagada, amargada, analfabeta, altruïsta, angelical, artista, asocial, asseguda, assenayada, atea, atractiva, atraient, atrapada, atrevida, avergonyida.

S.M.

2011-01-24T23:31:00.000+01:00

El Senyor Melancòlic apareix al quadre de Grosz en una tertúlia amb altres dos personatges i un gos.
Aquest quadre està al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid.

TERTÚLIA (1928)

[IRONIA]

2011-01-20T23:43:00.001+01:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Al carrer del Senyor Irritat hi ha a un gran cartell lluminós que diu "BONES FESTES" instal·lat per l'ajuntament del seu poble al mes de novembre. Encés des d'aleshores felicitava les festes de Nadal, primer; més tard la festa de Sant Antoni; ara les del patró de poble, Sant Sebastià al mes de gener. Quedarà instal·lat per a desitjar bones festes de Falles a tots els veïns i finalment es retirarà allà pel mes d'abril. Més de quatre mesos!

El Senyor Irritat el veu cada dia que va al seu treball a les cinc de la matinada i cada vegada que torna a les set de la vesprada a casa. No el fa gens de gràcia el recordatori fester, no.

C.I. / D.D.

2011-01-17T23:26:00.000+01:00

El Capitalista Immoral i la Dama Dèbil apareixen junts en un dibuix de Grosz, igual que els nostres personatges, matrimoni al blog. Es tracta de la portada d'un llibre de làmines i dibuixos del mateix Grosz titulat Ecce Homo. Per la publicació d'aquest llibre Grosz va ser jutjat. Dins, Crist apareix amb una màscara antigàs rodejat de captaires i altres criatures.

Portada del llibre ECCE HOMO (1923)

IMAGINE

2011-01-13T22:55:00.000+01:00

La Dama A _ _ _ _ _ _ continua buscant la cultura en el carrer. Quan conduïa per la carretera va veure un camió que transportava grans pedres, al seu darrere lluïa un cartell que li va cridar l'atenció. Hi posava una estrofa de la cançó Imagine de John Lennon:

Imagina't que no hi ha propietat,

no sé si podràs.

Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,

sinó homes vivint en germanor.

Imagina't que tothom,

ho comparteix tot arreu del món.

Després d'aquesta troballa la Dama A. va quedar més tranquil·la en comprovar que el camioner que anava davant tenia certa sensibilitat cultural.

G.P.

2011-01-12T23:52:00.000+01:00

El Gos Perdut apareix en aquest quadre de Grosz entre una gran quantitat de personatges. Si s'observa amb deteniment es poden indentificar diversos tipus representants de totes les classes socials del començament del segle passat.

GENT (1919)

[DECEPCIÓ]

2011-01-09T01:05:00.002+01:00

Frustrat, el polític F _ _ _ isqué molt enfadat de la reunió del Comité Provincial del seu partit.
Aquella vasprada el comité havia considerat no presentar-lo en el número 1 de la llista.
També havia decidit que deixaria de ser el portaveu del grup al parlament.
Un dels companys intentà calmar-lo. No ho va aconseguir. El Polític F. es considerava el millor de tots.

I.A. / X.E.

2011-01-07T23:42:00.001+01:00

En aquest quadre de Grosz podem veure dos dels personatges del blog: la IAIA AMARGADA i el XIQUET ENTREMALIAT.

Representa una família típica. La IAIA està fent calça i el xiquet juga amb una metralladora. El títol és molt significatiu. El xiquet ací, al quadre, supera evidentment les malifetes del nostre personatge. Grosz pareix dir-nos que si aquest és el futur que ens espera...

UN NEN PETIT ELS GUIARÀ (FAMÍLIA). 1932

[CULTURA]

2011-01-03T23:40:00.001+01:00

(Imatge pròpia: Grafitti de l'Albaicín, Granada)

Un día la Dama A _ _ _ _ _ _ va llegir aquest grafitti al carrer: "La cultura está en la calle" i des d'aquell moment està buscant-la.

BON ANY

2010-12-31T16:15:00.000+01:00

BON ANY A TOTS I TOTES

[DEFINICIÓ DE POLÍTIC]

2010-12-30T18:38:00.000+01:00

"Un polític és un cul sobre
el qual tothom s'ha assegut excepte un home".
e. e. cummings

S.I.

2010-12-29T23:55:00.000+01:00

Grosz fou un pintor compromés ideològicament, un agitador que feia servir l'art com a arma.

El nostre Senyor Irritat també és un agitador al quadre de Grosz però ací pareix un altre tipus d'agitador. Siga com siga està irritat.

L'AGITADOR (1922)

[EL MILLOR ESPORTISTA]

2010-12-26T18:41:00.000+01:00

Pel carrer una periodista li va preguntar a la Dona A. sobre qui pensava ella que hauria de ser el millor esportista de l'any. Ella va respondre que el S.M. el Rei. La periodista, estranyada, li preguntà per què. La Dona A. va argumentar que era la persona del país que amb menys esforç guanyava tot el que volia.

B.I.

2010-12-24T13:54:00.000+01:00

El nostre Brètol Ignorant és en el quadre de Grosz un lladre. Acompanyat d'altres personatges malcarats estan a la barra d'un bar... conspirant? Planejant un robatori? O simplement bevent licor?

Com siga, la cara d'aquest personatge si em fa assimilar-la a una persona sense escrúpols.

LLADRES EN LA BARRA (1922)

[ALLIBERACIÓ]

2010-12-21T20:20:00.001+01:00

Farta ja de rebre maltractaments hui la Dona Dèbil ha pres la decisió definitiva: ha deixat el seu marit, el Capitalista Immoral. Ha agafat les quatre coses personals i ha anat a viure a altra ciutat, a casa d'una amiga que l'ha oferit ajuda. Els dubtes han desaparegut després de l'última bufetada que aquell l'ha propinat.

En tornar a sa casa el Capitalista Immoral ha exclamat:

-On s'haurà ficat aquesta dona! El sopar està per fer, la camisa per planxar, els plats per llavar...

S.F.

2010-12-20T19:22:00.000+01:00

Curiosament el Senyor Feliç ha estat tret d'un quadre de Grosz de 1921 titulat Dia Gris.

A pesar de les expressions tristes d'altres personatges del quadre, em va peréixer que S.F. la tenia de despreocupació. Per això l'elecció.

DIA GRIS , 1921

ELS ÚLTIMS DIES DE NIETZSCHE

2010-12-15T23:20:00.002+01:00

Buscant en la xarxa informació sobre Nietzsche, el Filòsof Frustrat va trobar aquest vídeo sobre els últims dies del gran filòsof. El va impressionar. El que tant i tant digué apareix ací sol, callat, amb la mirada perduda, sense forces... derrotat.

B.U.

2010-12-14T23:08:00.003+01:00

El Banquer Usurer apareix en un quadre de Grosz de 1920. En una cafeteria, en primer pla, llueix una parafernàlia d'objectes al damunt de la taula. El vaig triar per a la imatge del banquer perquè en l'actitud que hi apareix indica que ho siga.

Brillant la diapositiva a la cafeteria Imperial (1920)

[L'ESPERA II]

2010-12-11T18:43:00.001+01:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El Senyor Irritat ha estat una setmana sense connexió a internet. Durant aquest temps no ha pogut obtindre cap informació ni cap sol·lució al seu problema per part de la companyia telefònica. Ha recordat amb decepció les paraules de Bertolt Brecht sobre l'espera:

El Senyor K. esperà una cosa durant un dia, després una setmana, i per fi un mes sencer. Finalment va dir: "Hauria pogut esperar perfectament un mes, però no aqueix dia ni aqueixa setmana".

[CRISI]

2010-12-08T13:12:00.000+01:00

A l'Emigrant D. també li ha afectat la crisi: la botiga en què treballava ha hagut de tancar perquè les vendes han baixat notablement. Ella és ara a l'atur i amb poques perspectives de trobar treball de nou. No fa més que pensar que deixà el seu país per a vindre a Espanya en busca de fortuna però pareix que la mala sort la persegueix.

V.D.

2010-12-06T23:01:00.001+01:00

El nostre Vell Decebut és en realitat el poeta alemany Max Hermann-Neisse. Aquest va ser expulsat d'Alemanya pel nazisme i es va exiliar a Londres on morirà.

Aquest quadre fou pintat per Grosz en la seua època "realista". Grosz no dubta a pintar el seu amic com era en realitat: nan i encorbat. Assegut en una butaca, el seu cap quasi no supera l'alçada de l'espatllar.

EL POETA MAX HERMANN-NEISSE (1927)

[RESPONSABILITAT O DEBILITAT]

2010-12-03T22:24:00.005+01:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

En l’autopista, després de canviar-se de carril per a deixar passar al Xic Agressiu que anava a més velocitat de la permesa, el Filòsof F. es va preguntar interiorment si el que havia fet era responsabilitat o debilitat. I va continuar pensant sobre el fet la resta del viatge sense trobar resposta a la seua pregunta.

S.X.

2010-12-02T22:37:00.000+01:00

Ací tenim a la Senyora Xafardera.

Forma part d'una escena d'un club nocturn. Està en un segon pla. Ací no és la protagonista ja que la figura principal és la del mariner.

Mariner al club nocturn, 1925

[PREPOTÈNCIA]

2010-11-30T22:13:00.002+01:00

El Senyor Feliç assistia a un juí en qualitat de testimoni. El feren entrar a la sala de vistes i el col·locaren dempeus front un micròfon. Nerviós, va ficar una mà en una butxaca i va rebre aquest manament per part del jutge: "Sáquese inmediatamente las manos de los bolsillos". Isqué del juí preguntant-se com i per què havia ofés al "senyor" jutge.

S.L.

2010-11-28T20:59:00.002+01:00

En aquest quadre podem veure el Sacerdot Libidinós formant part de l'oligarquia que domina el món. El quadre sintetitza molt bé aquests poders: el burgés, orgullós de la seua condició d'alemany, el polític, el militar, el periodista i el sacerdot que ho beneïx tot indiscriminadament. L'al·legoria de Grosz està carregada de violència.

"Els pilars de la societat" (1926)

[DECISIÓ]

2010-11-25T23:29:00.000+01:00

Hui la Dona Dèbil ha considerat prendre una decisió. Encara no puc dir quina és perquè no està molt segura d'allò que vol fer.

[DESCONCERT]

2010-11-23T18:01:00.002+01:00

Desconcertat, el Senyor Anònim va fer-se algunes consideracions quan va veure aquesta imatge en el fullet d'una coneguda empresa de bricolatge:

Cal ajudar gràficament els clients perquè no saben distingir entre el marc i l'interruptor.

Els clients no saben fer-ho perquè l'ensenyament que han rebut ha estat notablement deficient.

L'ensenyament ha estat notablament deficient perquè la classe política ha preferit destinar els diners de l'educació a altres menesters.
Aquests menesters són segurament l'exèrcit i...
I va preferir deixar d'extraure conclusions perquè tingué por d'maginar on podia arribar.

S.C.

2010-11-22T22:43:00.000+01:00

Hui descobreix la figura del Senyor Conseqüent: és el mateix Grosz. Es tracta d'un auto-retrat fet en 1927.

[MISÈRIA]

2010-11-19T18:31:00.001+01:00

El Senyor Conseqüent perdé la confiança en la humanitat una vegada més després de veure aquestes colpidores fotografies dels efectes de la pobresa a Haití publicades al diari "El País" el dia 18 de novembre.

Mentre, el Polític F. estava fullejant les pàgines d'economia per a comprovar l'evolució positiva de les seues accions d'un gran banc d'implantació internacional.

ELS PERSONATGES ALS SEUS QUADRES

2010-11-18T18:35:00.000+01:00

Inicie ací una sèrie d'escrits que dedicaré a ubicar els personatges que estan acompanyant-nos al blog al seu lloc d'origen, és a dir, els quadres de Grosz. Llevats del seu context són només cares. Crec que és de justícia mostrar també l'obra del pintor expressionista.

(Atenció: els títols, les figures i l'ambientació dels quadres no són pistes per a descobrir els cognoms dels personatges).

Comença la sèrie amb la procedència del Filòsof F. Aquest és el quadre:

"EL MALALT D'AMOR " (1916)

[VIOLÈNCIA MASCLISTA]

2010-11-15T23:59:00.001+01:00

Un calfred va recórrer l’esquena de la Dona D. quan va veure al televisor la notícia del darrer assassinat d’una dona a mans del seu marit. Immediatament va associar-la amb les últimes bufetades que havia rebut del seu marit, el Capitalista Immoral.

[CORRUPCIÓ]

2010-11-12T23:39:00.002+01:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El Polític F. es troba en la política no per a servir a la societat ocupant-se dels afers públics, sinó per a guanyar diners. Així es pot escoltar en una gravació a la que ha tingut accés El Gabinet del Doctor Caligari. Aquesta és la transcripció:

Polític F.: Tú, como si lo tuvieras eso ya adjudicado, ¿no?.

Empresari: Sí.

Polític F.: Y entonces le dices, bueno, yo una comisioncita. Le pides dos millones de pelas o tres, lo que quieras.

Empresari: Bueno, le pido más.

Polític F.: ¿Eh?, lo que te dé y me das la mitad bajo mano.

Empresari: Pues si tenemos que repartir, joder...

Polític F.: Y yo le digo: págale el contrato a este chico que...

Empresari: Si tenemos que repartir, macho... tenemos que pedirle un poco más.

Polític F.: Claro, un poquito más. Yo es que no sé lo que vale el solar ni nada.

Empresari: Yo se lo explicaré.

[4 - RESSACA DE LA VISITA DEL PAPA A BARCELONA]

2010-11-09T16:51:00.000+01:00

El Filòsof F. té la seguretat que "Probablement Déu no existeix". Immediatament després de pensar això l'assalta la idea que si existeix, quina putada passar tota una vida sent ateu!

(Acudit gràfic de L'AVI)

[3 - LA VISITA DEL PAPA A BARCELONA]

2010-11-06T18:10:00.002+01:00

(Il·lustració de GALLARDO en el diari PÚBLICO)

"Ratzinger, como ciudadano del mundo, puede viajar donde le apetezca. Como misionero de una determinada doctrina puede hacer lo que se le antoje, siempre que lo sufrague con sus propios medios o los de sus fieles. Como jefe de una institución que trata discriminatoriamente a las mujeres; que practica la homofobia; que ataca los avances científicos y atenta contra la salud de millones de seres humanos al condenar todas las formas de prevención en materia de anticonceptivos o en transmisión de enfermedades; que condena el sexo placentero; que no es democrática en su funcionamiento interno; que no acepta importantes principios de la Declaración Universal de los Derechos Humanos; que no ha pedido perdón cuando ha sido partícipe de crímenes contra la humanidad, etcétera. No sólo no debería ser recibido, sino que debiera ser objeto de repudio por cualquier sociedad democrática". (Diari PÚBLICO, 31-10-2010)

Després de reflexionar sobre la visita del Papa i arribar a conclusions paregudes a les de Francisco Delgado, president d'Europa Laica, el Filòsof F. no tingué més remei que firmar en contra de la visita del Papa a Barcelona en la següent adreça: http://www.laicismo.org/observatorio/destacados/la_visita_del_papa_no_con_mis_impuestos.html

[2 - LA VISITA DEL PAPA A BARCELONA]

2010-11-03T22:18:00.006+01:00

Aquest és un titular del periòdic PÚBLICO del dia 31 d'octubre de 2010:

"EL ESTADO PAGARÁ 200.000 EUROS POR CADA HORA QUE EL PAPA ESTÉ EN ESPAÑA CON SU BOATO Y PARAFERNALIA".

I aquesta és la cara que se li va quedar al Filòsof F. després de llegir-lo:

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[1 - LA VISITA DEL PAPA A BARCELONA]

2010-10-30T18:25:00.002+02:00

Davant la visita del Papa a Barcelona el 7 de novembre par a consagrar la Sagrada Família:

El Sacedot Libidinós instal·la una pancarta en la porta de l'església en què es pot llegir en grans lletres: "TOTS SOM SERFS TEUS"

El Senyor Conseqüent vist una samarreta amb un escrit que diu "JO NO T'ESPERE".

La Senyora Xafardera va per les cases arreplegant donacions per a pagar les despeses del viatge (al voltant de 600.000 € sense comptar les despeses de seguretat).

La Dona A. es manifesta nua, en bicicleta, amb el mateix lema que el Senyor Conseqüent.

El Senyor Irritat penja un cartell al balcó de sa casa amb la inscripció "BENET XVI, AQUÍ NO ETS BEN REBUT".

La Dona D. presideix una reunió de dones voluntàries per a ajudar en l'esdeveniment.

La Xica Glamurosa aprofita i va a la perruqueria per a arreglar-se "un poc".

El Xiquet Entremaliat penja d'una finestra de l'escola una pancarta humorística.

El Senyor Feliç no s'assabenta de res.
El Filòsof F. es tanca en sa casa per dos setmanes.
El Polític F. veu una possibilitat per a fer negocis.

I el Gos Perdut, alié a tota aquesta moguda, pisa al cantó de la Sagrada Família.

[ENYORANÇA]

2010-10-26T22:26:00.001+02:00

(“L'enyorança” (1940) – René Magritte

Quan l’Emigrant D. enyorava l’afecte de la família que havia deixat al seu país, simplement recordava les imatges de l’aeroport en què les persones rebien amorosament els seus familiars i es consolava pensant que, malgrat la idea general que el món està ple d’odi i rancor, tot era envoltat per un esperit d’amor i d’afecte. Després mirava tendrament la fotografia dels seus i se li escapava una llàgrima dels ulls.

[ENVEJA]

2010-10-22T22:40:00.000+02:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’Emigrant D., mentres netejava en la botiga de modes en què treballava, va desitjar per un moment canviar la seua vida per la de la Xica G. que en eixe moment entrava a comprar roba però després de reflexionar per uns segons va concloure que possiblement la vida de la Xica G. potser no era tan perfecta com ella va creure en un primer moment. Després d’un llarg sospir va continuar agranant el sòl amb una certa tranquil·litat personal.

[MELANCOLIA]

2010-10-19T20:26:00.000+02:00

El Senyor Melancòlic i el Senyor F. mantingueren la següent conversa després d’escoltar la cançó d’Elvis Presley de 1969, “Suspicious Minds”:

Senyor Melancòlic: Quins records! Quina època! Com gaudien de la música, de la vida, de tot... i ara, ja veus, no és el mateix.

Senyor F.: Jo no enyore cap altra època, ara visc sense problemes. El temps ha passat i passat està.

Senyor Melancòlic: Has de reconèixer que abans vivíem molt millor: tot era més senzill, no hi havia tanta complexitat.

Senyor F.: Jo visc ara millor. Em trobe millor. No tinc cap problema. No necessite el passat per a viure.

Senyor Melancòlic: Ai! Jo sí el necessite.

[DESCONSIDERACIÓ]

2010-10-15T23:02:00.000+02:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El Capitalista Immoral tornava a la seu de la seua empresa després d’un opípar dinar. Abans d’entrar llançà el cigar que estava gaudint a terra. Aquest va topar amb la cama de la Dona A. i la va cremar. Aquesta recriminà l’acció al Capitalista Immoral i aquest la va mirar amb cert menyspreu i va desaparéixer pels corredors de l’empresa. De segur que si això haguera passat amb el Xic Agressiu tornaria a la seua oficina amb els morros sagnants.

[RESPONSABILITAT]

2010-10-11T20:57:00.000+02:00

Quan el Xiquet E. argumenta al Professor Optimista que no ha de ser castigat per qualsevol malifeta ja que altres dels seus companys també l’havien feta, aquest esbossa un somriure i recorda tants i tants irresponsables que dirigeixen el món i que s’escuden rere aquest mateix argument.

[IMMORTALITAT]

2010-10-08T00:08:00.002+02:00

("Immortalitat", Henri Jean Fantin-Latour)

Al Filòsof F. li haguera agradat haver escrit aquestes paraules sobre la immortalitat. Malauradament per a ell havien sigut escrites per Jorge Luís Borges:

“Ser inmortal es baladí: menos el hombre, todas las criaturas lo son, pues ignoran la muerte; lo divino, lo terrible, lo incomprensible, es saberse inmortal”.

[SENTIMENTS]

2010-10-02T20:39:00.000+02:00

(Imatge de Muntei)

La Dona A. pensava que les persones senzilles, en general, tenien millors sentiments envers les altres persones. La Dona D. va estar d'acord amb ella, ja que la seua experiència vital (i el seu matrimoni amb el Capitalista Immoral) així li ho confirmava.

[SOLIDARITAT]

2010-09-28T20:24:00.000+02:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)

Aquell dia va ser un del més feliços de la seua vida: E.D. deixava l’aeroport per anar a viure a un pis compartit gràcies a l’ajuda de l’ONG “SOLIDARITAT”. Aquesta ONG l’havia trobat un humil treball netejant una botiga de roba de moda. El treball i la constància dels seus components pogueren més que totes les disposicions oficials del Polític. F.

[LLIBRE]

2010-09-22T21:54:00.000+02:00

El Filòsof F. estava emocionat amb la lectura del llibre “E. F. A.” del també filòsof del segle XII, A.A. El tenia admirat el tema del tractat: el descobriment de la Veritat, de l’origen i de la finalitat de l’existència humana. També la presentació a través d’un ser solitari que ignora el llenguatge humà i que sols conta per a arribar a la Veritat amb el seu desig de saber i amb l’observació dels fenòmens naturals. Aquest era un dels seus paràgrafs preferits en què es troben dos dels personatges:

(Portada del llibre llegit pel Filòsof. F.)

"Quan Asal es va fixar en aquell home, veient que estava vestit amb pells velloses d'animals, que el seu cabell es prolongava fins a cobrir gran part del seu cos, i havent admirat la seua lleugeresa en el córrer i la vigorosa espenta de les seues forces, va concebre d'ell extraordinari temor, i va començar a afalagar-li i a suplicar benevolència amb paraules que Hay B[........] no comprenia ni sabia què era allò, arribant tan sols a distingir en això els indicis de la por o d'una emoció violenta. Va tractar, doncs, d'inspirar-li confiança amb veus que havia aprés d'alguns animals, va passar-li la seua mà pel cap i pels costats del coll, i li va omplir de carícies; i manifestant en si mateix alegria i content, es va calmar la por d'Asal, comprenent que gens roín intentava contra ell".

(Nota: Els encerts del títol i de l'autor del llibre suposa afegir 2 punts més al vostre compte).

[DESCONTENT]

2010-09-17T22:16:00.006+02:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A la Iaia A. no li agraden ni els xiquets ni els gossos. Tampoc no l’agraden els caramels de menta, ni el xiclets, ni les nits d’estiu, ni els dies de primavera, ni les notícies optimistes, ni les flors del parc, ni la llum, ni...

Doncs, què l'agrada a la Iaia A.?

Carme diu: algun iaio? :) l'alcohol?

Natàlia diu: ...escoltar la Cope, o menjar galetes sucades amb un cafè en llet desnatada, descafeïnat i amb sacarina a soles sense que ningú l'emprenyi.

Ricderiure diu: li deu agradar espiar per la finestra als veïns per després recrear-se imaginant totes les "maldats" que fan.

[AMISTAT]

2010-09-13T19:10:00.000+02:00

(Pintura de Keith Haring)

El Filòsof F. es va compadir del Gos Perdut i va acollir-lo a la seua llar. Després d'un temps es va establir entre ells una relació que el Filòsof F. va considerar d’amistat malgrat que en diversos tractats de filosofia de diversos autors es considerava que no hi pot haver amistat entre una persona i un animal.

[ESGARRIACRIES]

2010-09-09T23:52:00.001+02:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Després de veure un discurs del Polític F. per televisió, S.A. no va deixar de pensar que aquest era un esgarriacries.

[RECORDANT EL PASSAT]

2010-09-05T23:10:00.000+02:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El Senyor F. no entenia perquè S.M. visitava diàriament la seua difunta esposa al cementeri del poble. Aquest li deia que era una manera de fer que les coses continuaren com abans.

El Senyor F. li va preguntar per què no abonyegava el cotxe nou que acabava de comprar perquè es pareguera al cotxe que tenia abans.

S.M. no va dirigir la paraula durant més d'un mes al Senyor F.

El Senyor F. ara tampoc no entenia per què feia això.

[SATISFACCIÓ]

2010-09-01T23:51:00.001+02:00

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Un dia P.O. va rebre un correu electrònic de X.T. ple d‘agraïments. Feia més de deu anys que no sabia res d’ella. Aquesta li agraïa el fet que haguera estat ell qui li va infondre les ganes d’escriure i li comunicava que encara ho estava fent, que era una manera d’expressar-se i que ella, pel seu caràcter, preferia fer-ho així, escrivint. Li recordava també les seues preocupacions per ella i valorava molt que l’haguera orientat en la seua vida professional.

P.O. després de llegir aquest correu electrònic va afermar més una interna convicció seua ja que, segons ell, exercia la millor professió possible i que una alegria com aquesta compensava més de cent disgustos.

[EL DESINTERÉS MÉS INTERESSAT]

2010-08-30T00:22:00.000+02:00

El Capitalista Immoral tenia en ment crear la seua pròpia empresa d’assessorament a altres empreses sobre el funcionament i el control de la productivitat d’aquestes. Va visitar el Banquer Usurer per a demanar-li un préstec. Aquest va escoltar amb molta atenció la proposta d’aquell. La conversa va ser llarga i en acabar el Banquer Usurer va decidir concedir-li el préstec.

El Capitalista Immoral va agrair amb molta vehemència l’ajuda que li prestava, i, quan li va preguntar les raons per les que l’ajudava, el Banquer Usurer li va dir que no era a soles una ajuda sinó que realment estava pensant que, com la idea era bona, llevava un client al banc de la competència.

(Imatge: acudit gràfic de Soler)

[SUPÈRBIA]

2010-08-24T16:53:00.000+02:00

P.F. pensava que era superior als altres. Havia arribat a posseir cert poder i les seues decisions afectaven a gran nombre de persones. Feia temps que veia les coses des d’un altre punt de vista. Sentia que era molt necessari, que la seua importància com a persona era evident.

Un dia, caminava per l’aeroport cap a la sala VIP quan es va trobar amb E.D. que estava asseguda en terra amb un gran embalum de coses; demanava almoina.

P.F. va sentir una estranya sensació en intuir que aquesta pobra persona tenia a la seua disposició tot l’aeroport quan ell només tenia la sala VIP.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[EL RESPECTE PELS ANIMALS]

2010-08-21T23:50:00.000+02:00

(Imatge: Detall del "Guernica" de Picasso)

G.P. estava ajagut en terra, mig dormit, quan va rebre un puntelló sobre el seu llom que el va llançar al bell mig del carrer. L’autor de tal fet era X.A. que segurament necessitava tot l’espai de la vorera disponible perquè poguera passar per ella.
G.P. si haguera tingut la capacitat de pensar, haguera recordat la citació de Schopenhauer que diu: “La commiseració amb els animals està íntimament unida amb la bondat de caràcter de tal manera que es pot afirmar, de segur, que qui és cruel amb els animals no pot ser bona persona”.
I X.A. no semblava ser-ho.

[DESCONSIDERACIÓ]

2010-08-18T00:34:00.002+02:00

El Senyor Irritat escoltava des de sa casa la conversa que mantenien, entre altres, la Senyora Xafardera, I.A. i el Senyor F. El volum de les veus era considerablement alt. En un moment determinat la Senyora Xafardera va dir que ella era “una persona compromesa amb el món”.

El Senyor Irritat va dir a la Senyora Xafardera des de la seua finestra que si era així per què ell no podia dormir si eren les 3 de la matinada.

[EL PAS DEL TEMPS]

2010-08-14T21:04:00.004+02:00

El Vell Decebut comentava sovint: "Vaig començar la vida des de zero. A poc a poc, al llarg d'ella, he acumulat de tot: tant de coses materials com d'espirituals. Coses que s’han rovellat amb mi. Ara em fa por mirar-me a l'espill i no reconéixer-me".

(Imatge: "Oxidado por el paso del tiempo", fotografia de Dani, Mundofoto)

[PREU i VALOR]

2010-08-11T13:39:00.000+02:00

El Capitalista I. es va despertar sobresaltat. Havia tingut un malson: havia identificat com a sinònimes perfectes les paraules PREU i VALOR.

En un altre lloc, simultàniament, el Filòsof F. meditava sobre el significat d’ambdues paraules i no terminava d’entendre perquè al llarg de la història els dos conceptes havien tingut evolucions distintes si realment estaven referint-se a una mateixa qualitat de les coses.

(Imatge: acudit gràfic de MAITENA)

[L'ESPERA]

2010-08-07T20:34:00.001+02:00

X.G. va passar la vesprada a l’espera d’una telefonada que mai arribà. S’ho havia promés però el telèfon no sonà. Ara recordava que la seua primera impressió sobre aquell home no va ser bona.

A la setmana següent va veure al quiosc una bella portada d’una revista en la que ella no hi era.

(Imatge: "Esperant" de Yuri Pimenov, 1959)

[IL·LUSIÓ]

2010-08-04T18:34:00.000+02:00

El Poeta Trist va decidir un dia unir-se a la moda del “Bookcrossing” i va alliberar un dels exemplars del seu llibre “La vastitud de l’esperit” que acabava de ser publicat. El va deixar en un seient d’una estació del metro. Dins, a la primera pàgina, va escriure una nota demanant a qui l’agafara que el llegira amb atenció i el tornara a deixar en qualsevol lloc concorregut; també va demanar que, si volia, l’enviara les impressions sobre la lectura i anotà la seua adreça.

B.I. va asseure’s al damunt del llibre i va notar quelcom estrany que li molestava, es va alçar, va agafar el llibre, el va llançar sobre les vies i va tornar a asseure’s còmodament al banc.

En sa casa, el Poeta Trist, il•lusionat, imaginava els recorreguts que estaria fent el seu llibre i esperava pacientment l’arribada d’algun comentari.

(Imatge presa de la xarxa retocada per mi)

[DEFECTES I QUALITATS]

2010-08-01T18:16:00.001+02:00

S.C. va llegir aquesta asseveració de José Saramago escrita al llibre “El viatge de l’elefant”:

Som, cada cop més, els defectes que tenim, no les qualitats.

I va gosar no estar d’acord amb aquell ja que ell cuidava molt que les seues bones accions foren una presentació clara i neta de la seua personalitat.

(Imatge adaptada d'una altra no identificada, presa de la xarxa)

[LA IMPORTÀNCIA DEL PROCÉS]

2010-07-29T20:00:00.009+02:00

P.T. havia treballat durament en el seu últim llibre titulat “La vastitud de l’esperit”. Havia meditat la seua realització durant molts anys; havia corregit innumerables vegades innumerables versos; havia polit fins l’extenuació el seu contingut...

I ara que el considerava conclós va notar una sensació de buidor i tristesa quan ell esperava una gran satisfacció.

El que no havia tingut en compte era que sovint té més valor la realització de la feina que no el resultat d’aquesta, el camí que el final del camí, el misteri que la resolució del misteri (com va dir Borges)...

I aquest deuria ser el cas, tal vegada.

(Detall de "La creació" de Michelangelo Buonarroti)

[ÈTICA PROFESSIONAL vs. ÈTICA PERSONAL]

2010-07-26T19:51:00.006+02:00

C.I. estava orgullós amb el seu nou treball. Havia aconseguit que l'empresa millorara els seus rendiments amb unes quantes operacions ben meditades: externalització d‘una part de la producció, supressió de determinats llocs de treball, compra de matèries primeres més barates (però de pitjor qualitat)... Tot això el va suposar entre els treballadors el malnom d’“Eliminator”. La seua dona, D.D., discutia amb ell perquè no volia saber res del seu treball que no el considerava ètic. Pensava en les persones que deixaven de tenir treball, en la pèrdua d’activitat econòmica, en tants i tants problemes que ocasionava l'activitat professional del seu marit... Però C.I. estava orgullós de la seua tasca perquè aconseguia els objectius que la direcció l’encomanava i això per a ell era l’important, allò que donava sentit a la seua feina.

C.I., segurament no ho estaria quan l’empresa ja no necessitara els seus serveis i haguera d’engrossir les estadístiques de l’atur.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA]

2010-07-23T18:18:00.002+02:00

Quan Berekonovski acabà la seua direcció del "Concert per a piano i orquestra n. 1 en si bemol menor, opus 23", que va ser escrit pel compositor Piotr Ilich Chaikovski, tota la gent que estava a la sala es va alçar enardida i va aplaudir amb gran emoció. Només S.I. va restar assegut i va fer xiulets molt molest per aquesta actuació.

El veí de seient, S.F., en adonar-se el va recriminar:

-No entenc el que està fent vostè. Berekonovski ha fet una direcció sublim del concert de Chaikovski i no crec que meresca de cap manera els seus insults.

S.I., molt més irritat, va redoblar els seus xiulits i va dir a S.F.:

-Vosté estaria fent el mateix si sabera de quina manera tan horrible ha tractat els sues músics abans de començar el concert, durant els assajos.

S.F. comentà tranquilamnet:

-Doncs encara hauria d'aplaudir vosté més ja que els músics no estarien motivats i Berekonovski ha sabut traure d'ells tot el millor.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[GASTAR vs. ESTALVIAR]

2010-07-20T20:31:00.002+02:00

B.U. per deformació professional va fer una sèrie de consultes en Google i després es va fer una pregunta.

Aquestes són les consultes fetes per B.U.

Recerca en Google, preferentment en castellà:

Gastador compulsivo: 992 resultados.

Ahorrador compulsivo: 46900 resultados.

Recerca en Google, preferentment en català:

Gastador compulsiu: 354 resultats.

Estalviador compulsiu: 164 resultats.

I aquesta és la pregunta:

No tenen fama els catalans de ser molt agarrats?