[ÈTICA PROFESSIONAL vs. ÈTICA PERSONAL]

Etiquetes: Enviat per Calpurni 13 han reflexionat amb mi

C.I. estava orgullós amb el seu nou treball. Havia aconseguit que l'empresa millorara els seus rendiments amb unes quantes operacions ben meditades: externalització d‘una part de la producció, supressió de determinats llocs de treball, compra de matèries primeres més barates (però de pitjor qualitat)... Tot això el va suposar entre els treballadors el malnom d’“Eliminator”. La seua dona, D.D., discutia amb ell perquè no volia saber res del seu treball que no el considerava ètic. Pensava en les persones que deixaven de tenir treball, en la pèrdua d’activitat econòmica, en tants i tants problemes que ocasionava l'activitat professional del seu marit... Però C.I. estava orgullós de la seua tasca perquè aconseguia els objectius que la direcció l’encomanava i això per a ell era l’important, allò que donava sentit a la seua feina.
C.I., segurament no ho estaria quan l’empresa ja no necessitara els seus serveis i haguera d’engrossir les estadístiques de l’atur.















(Imatge no identificada presa de la xarxa)